Entrevista a Oualad Moussa (Sàhara Occidental):

"Si tinguéssim la nostra terra no ens caldria trucar a la porta de la cooperació internacional"

29.04.2009 - El poble sahrauí és pacient, tranquil i esperançat; la vida al desert ofereix molts moments de silenci per poder-se trobar a un mateix i pensar en el futur... Però ja porten més de 33 anys esperant que la comunitat internacional trobi una sortida política a la situació d’exili que viuen. Una situació enquistada des de la descolonització espanyola del Sàhara Occidental, que va permetre l’ocupació marroquina del territori sahrauí. Oulada Moussa és el delegat del Front Polisario a Catalunya.

Quina és la situació actual de la població sahrauí?El Sàhara Occidental està dividit en dues parts: l’ocupada pel Marroc i els Territoris Alliberats pel Front Polisari, l’òrgan polític de gestió de la població sahrauí. A la vegada, el nostre poble està dispersat entre tres territoris: els ciutadans que viuen als Territoris Ocupats, els que habiten als Territoris Alliberats i els que estan assentats als camps de refugiats, a Algèria.El Sàhara va ser colonitzat per l’Estat espanyol fins el 1975, però en aquell moment no es va fer un procés de descolonització, sinó un acord tripartit entre Espanya, Marroc i Mauritània, que consentia l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental i va provocar l’èxode del poble sahrauí cap als camps de refugiats a terres algerianes. Des de fa més de 33 anys, la situació política del poble sahrauí es troba en un estat de “provisionalitat” i sota la condició de refugiat, i nosaltres seguim reivindicant la llibertat dels nostres territoris i la retirada de les forces marroquines del Sàhara Occidental.El 1997, James Baker va ser nomenat enviat personal al Sàhara Occidental del secretari general de les Nacions Unides (ONU), i va prometre realitzar un referèndum, que no s’ha materialitzat mai. Nosaltres reivindiquem una consulta popular a la població del Sàhara Occidental perquè decideixi el seu destí.

Com sobreviu la població exiliada als camps de refugiats?Des de la retirada espanyola i la invasió marroquina, part dels sahrauís viuen refugiats a Algèria i tenen l’estatus de refugiats internacionals, que els dóna dret a les ajudes de les organitzacions internacionals a través de l’ACNUR, l’agència pels refugiats de les Nacions Unides. Aquesta és una situació d’emergència permanent, perquè depèn de l’ajuda humanitària al 100%, tant per la subsistència alimentària, com pels àmbits bàsics de la salut i l’educació.

De quina manera col·labora la cooperació catalana amb el poble sahrauí?Amb un conveni entre el Front Polisari i la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Els àmbits de cooperació són diversos: a tall d’exemple, en el tema de l’aigua, s’ha dotat d’un camió cisterna de gran capacitat que subministra l’aigua potable des dels pous d’origen a les wilaies (campaments), mitjançant l’Associació Amics del Poble Sahrauí Hammada. En l’àmbit de salut, a través de la Fundació Lleida Solidària, s’ha rehabilitat una part de l’Hospital Buel·la, i s’iniciarà la construcció d’una escola i un dispensari a Buer Tiguisit, als Territoris Alliberats.

En educació, mitjançant l’entitat ACAPS, s’han construït escoles i s’està donant suport al sistema educatiu amb la provisió d’un àpat diari pels infants escolaritzats a les tarbies (escoles bressol). Pel que fa a l’ajut humanitari, també s’envien des de Catalunya, aliments bàsics, a través de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja Sahrauí. En total, l’ACCD ha aportat més de 3,6 milions d'euros des del 2002 fins ara. A banda, també mantenim altres àmbits de col·laboració amb ajuntaments, a través dels agermanaments o les estades d’estiu dels nens i nenes sahrauís a Catalunya.

Algun dia deixarà de fer falta la cooperació internacional?El nostre futur és el d’un Estat independent sahrauí. Si tinguéssim la nostra terra no caldria trucar a la porta de la cooperació. Ara per ara, però, no podem prescindir de l’ajut internacional, i en cas de tenir Estat propi, aquest ajut passaria de l’àmbit de subsistència al de la cooperació pel desenvolupament per a un país on les seves necessitats socials i econòmiques s’han vist afectades durant tant de temps.

Quina és la tasca del delegat del Front Polisario a Catalunya?La meva missió és traslladar a la societat catalana, a través de les seves institucions públiques, sectors socials i mitjans de comunicació, el missatge de la necessitat d’una solució política al conflicte del Sàhara, generat per l’ocupació del Marroc. També m’ocupo de buscar recolzament material i econòmic per la subsistència de la població refugiada sahrauí i pel desenvolupament dels Territoris Alliberats. Tenim delegacions a la majoria de països occidentals i en els altres continents tenim ambaixades diplomàtiques allà on reconeixien l’Estat sahrauí. Pel que fa a l’Estat espanyol, tenim representants del Front Polisario a totes les comunitats autònomes, però en canvi el Govern no reconeix els Territoris Allliberats.

Com es posiciona el Govern espanyol en el procés per desencallar la situació del poble sahrauí?Des de la descolonització espanyola i l’inici del drama sahrauí hem fet arribar als governants espanyols la petició que s’impliquin en la solució del conflicte, ja que en són responsables, des del moment que no van realitzar un procés de descolonització correcte, tal i com exigeix la comunitat internacional. El pas que ha de fer el Govern espanyol és sortir del paper de neutralitat positiva que intenta vendre el ministre d’Afers Exteriors i donar recolzament al paper de l’ONU per solucionar el conflicte, que seria el referèndum. També hauria de promoure i influir sobre la part ocupada del Sàhara Occidental, per trobar una solució final al drama polític del poble sahrauí. No volem cistelles de menjar ni perpetuar l’estat actual als camps de refugiats: volem una solució política.

29 d'abril de 2009
Enllaç a més entrevistes
Més informació i contacte: Agència Catalana de Cooperació al DesenvolupamentÀmbit de Comunicació Via Laietana, 14, 4a planta 08003 BarcelonaTel. 93 553 89 51 / Correu electrònic: premsa.accd@gencat.cat