Madrid, 31 octubre 2011
Es compleix una setmana del segrest de les nostres companyes Ainhoa Fernández Rincón i Rossella Urru i el nostre company Enric Gonyalons. Des CEAS-Sàhara tornem a dirigir-nos a l'opinió pública i ciutadana per alçar la nostra veu, una altra vegada més, contra la brutal violència que els ha apartat del seu generós treball, ia favor de la seva exigible seguretat personal i d'una ràpida i feliç resolució per seu captiveri. El seu únic delicte ha estat apostar per la solidaritat i el lliurament despresa en un món cada vegada més insolidari i mercantilitzat. Que els seus captors, i qui els avalen i donen suport, percebin la nostra més ferma denúncia i repulsa davant els seus bàrbares accions i el seu tort enteniment de l'acció política.
Estem contra Al-Qaida com estem contra tots els idearis totalitaris, carismàtics, excloents, i simplificadors. Aquells que pretenen que el món, el seu món, s'ajusti a una voluntat per defecte; fent valer la seva creença per sobre de la vida o dels interessos del conjunt de la societat a la qual diuen alliberar. I aquestes actituds no són només patrimoni en els nostres dies de l'integrisme islàmic, mal que ens pesi.
Com qualificaríem l'actuació de les autoritats marroquines a l'aeroport d'Aaiun impedint per la força l'entrada al Sàhara Occidental del europarlamentari espanyol Willy Meyer? Pot adoptar impunement aquest tipus d'actituds un govern que té relacions preferencials amb la mateixa institució (la Unió Europea) a la qual l'agredit representa? Quines són les irresponsabilitats o els delictes que cal amagar d'aquesta manera? ¿O és un problema de seguretat? Sembla que la seguretat marroquina considera al susdit diputat un perillós terrorista, o més bé que el terrorisme, en aquest cas d'Estat, fos la decisió del govern marroquí, acostumat a la impunitat i al silenci d'una Unió Europea que una vegada més no dirà res. També estem i estarem en contra d'aquesta violència il · legítima i arbitrària, vingui de qui vingui, i amb la qual es vol silenciar tota possibilitat d'informe, testimoni o denúncia dels abusos escomesos en el territori.
El terrorisme no coneix fronteres, ningú queda lliure de les seves miserables actuacions. La seguretat en els campaments sahrauís és millorable, com a Nova York, Londres, Madrid, Marràqueix, Oslo o qualsevol altre punt d'un món manifestament inerme i cada vegada més acostumat davant la violència a petita escala.
La nostra defensa contra aquestes actituds no pretén fomentar irresponsablement la sospita i la por contra tots i totes, ni a contestar a la violència desmesurada amb idèntica violència (tots els Guantánamos per inaugurar i els seus horrors no serviran per acabar amb la desraó terrorista), per el contrari, apostem per reforçar la confiança en la capacitat de les societats per regir i dotar-se de formes d'organització i comportament assumides col · lectivament i augmentar la cohesió de les comunitats al voltant d'objectius comuns. Creiem, de la mateixa manera, en una política valenta i vigilant a favor de la legalitat internacional i la pau des del respecte, la coexistència i la convivència.
Des d'aquest convenciment volem tornar a recordar, a qui correspongui, que l'estabilitat del Magrib i del Sàhara passa, entre altres coses, per una solució al ajornat contenciós del Sàhara Occidental d'acord amb les recomanacions i els camins proposats pel dret internacional i respectant en tot cas la lliure decisió del poble sahrauí sobre el seu futur.
Sense la urgent recerca de solucions, amb el compromís responsable de tots, no hi haurà una sortida raonable per als problemes que afligeixen al món.
CEAS-Sàhara
Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada