Aminetu Haidar “no està sola”


Aminetu Haidar avui fa 1 mes que es en vaga de fam. Ahir una delegació de dones diputades del Parlament de Catalunya de tots els grups
menys del PSC i d’associacions catalanes va viatjar a Lanzarote per entregar a l’activista un manifest de suport.

Es incomprensible la manca de sensibilitat de les diputades del PSC,
Seria convenient que tothom ho tingues en compte a l’hora d’escollir els representants de Catalunya, una mica de sensibilitat si us plau. Els drets humans han d’estar per sobra de qualsevol altre consideració.


En el manifest que van entregar a Haidar les signants ressaltant la seva admiració per la fermesa de les conviccions de l’activista, pels seus ideals i per un gest valent “que posa en perill tornar a tenir el que més estimes”.


Carta dirigida a Aminetu Haidar, las firmantes, mujeres y comprometidas con la defensa de los Derechos Humanos

Lanzarote, 14 de diciembre de 2009

Querida Aminatou, no estás sola.

Hoy como mujeres y defensoras de los Derechos Humanos queremos sentarnos a tu lado y mostrarte nuestra solidaridad. Queremos manifestarte que admiramos la firmeza de tus convicciones y de tus ideales, y que nos espanta que la indiferencia de unos y el cinismo de otros puedan ser  tan sordos delante de firmeza de tus convicciones y de tus ideales, delante de tu clamor.

La palabra es la primera y la última de las armas de la lucha no violenta. La huelga de hambre es la expresión última, cuando las otras han fallado. Tu gesto es radical, valiente y audaz, que pone en peligro volver a tener lo que más amas: tu libertad, la de tu pueblo y la de tus hijos.

Tu perseverancia es la llamada silenciosa de miles de saharauis de los campamentos y de los territorios ocupados que gritan por volver a su tierra y vivir en paz desde hace ya demasiados años. Tu sonrisa debilitada de estos días es la única  luz de esperanza que han recibido entre tanto olvido.

Por eso, te queremos ver fuerte de nuevo, alzando desafiante tu voz y tu sonrisa, defendiendo el derecho a vivir en tu tierra, con tu gente, con dignidad y en libertad.

Por eso exigimos al Gobierno Marroquí que te deje volver, y exigimos al Gobierno español a que encuentre vías para hacerlo posible.