Durant aquests dies, Miguel Angel Moratinos, ministre d’afers exteriors del govern de l’Estat, visita Cuba amb l’objectiu d’assolir l’alliberament dels presos polítics o de consciència cubans. Moratinos sembla un àngel mediador entre l’església cubana – portaveu de l’oposició interna al règim cubà – i Raul Castro, i el podem veure compungit davant la vaga de fam del dissident Guillermo Fariñas. Miguel Ángel Moratinos es mostra, doncs, amb un rostre humanitari, sensible als drets humans, cívics, polítics i als valors democràtics. Una cara que, amb el currículum del ministre al davant, és la cara d’una moneda falsa, del govern espanyol.
Podríem estar d’acord amb l’objectiu de la visita a Cuba, però el moviment solidari amb el poble sahrauí coneixem el menyspreu que Miguel Ángel Moratinos i el govern de ZP ha tingut referent a la població sahrauí. El cap de la diplomàcia espanyola no ha fet mai cap gestió en defensa dels activistes dels drets humans sahrauís detinguts, torturats, empresonats o desapareguts per l’acció de les forces d’ocupació marroquines. Miguel Ángel Moratinos i el govern de ZP no condemnen el règim marroquí, responsable de les violacions constants dels drets humans al Sàhara Occidental. El govern de l’Estat té el Marroc com a país amic, a qui li ven armes, amb qui espolia els recursos naturals del Sàhara Occidental, amb qui comparteix interessos econòmics i estratègics de tot tipus. El govern de l’Estat va condecorar els màxims responsables militars del Marroc acusats de genocidi i recentment va organitzar una cimera europea de cooperació amb el Marroc.
Com podem creure les bones intencions de Moratinos a Cuba, si comparteix taula amb el Marroc? Quins valors democràtics o de drets humans Moratinos exigeix a Cuba? Posa d’exemple el règim Alauïta? Posa d’exemple els presos i desapareguts sahrauís? Posa d’exemple els presos sahrauís en vaga de fam?
La definició de la diplomàcia espanyola té un nom i el sap tothom: hipocresia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada